PRESENTACIONS

Salem Zenia i Carme Arenas > Jo sóc l'estranger

Salem Zenia és l’estranger, el senyalat i el perseguit, el berber, el nòmada, el refugiat... Però Salem Zenia és també l’escriptor compromès, el periodista silenciat, el lliurepensador i l’agitador d’idees, el poeta... Salem Zenia és l’home!

Jo sóc l’estranger és un poemari català-amazic, una travessia espinosa que neix amb la llibertat i que transita per l’amor, la ràbia, la revolta i, finalment, l’exili. Aquest és el viatge vital d’un guerrer armat de paraules que lluita desesperadament per la llibertat del seu poble, per alliberar-lo del sotmetiment, per esvair les mil i una ombres que el sotgen.

Salem Zenia és periodista, poeta i novel·lista en llengua amaziga. Va nàixer a la Cabília (Algèria) l’any 1962. Militant de la causa amaziga i de les causes justes, viu, milita i treballa a Catalunya. Jo sóc l'estranger és el segon poemari publicat a Catalunya després de Sol cec.

Segons Carme Arenas, presidenta del PEN Català, qui acompanyarà a l'autor en la presentació d'aquest llibre, “Salem és un apassionat de la pròpia llengua i cultura amazigues. En cadascun dels gèneres troba el llenguatge i l’òptica més adients per expressar tot allò que en ell és prioritari: la vida, la llibertat, la pròpia cultura, l’amor. Gran defensor de la llibertat d’expressió, és un home compromès, i no sols amb el seu país dissortat, que no respecta la cultura i la llengua autòctones, que sotmet la població a una persecució i a un silenci inhumans. Aquesta seva defensa aferrissada de la llibertat i el compromís li ha comportat tota mena de persecucions fins a obligar-lo a emprendre el camí de l’exili per salvar la pròpia vida.

Salem Zenia és un amazic català que ha triat el nostre país per establir-se i des d’aquí defensar tots dos pobles seus. No sabria dir si Zenia va triar Catalunya o Catalunya va triar Zenia, però sí que sé del cert que avui, vuit anys després de la seva arribada ─acollit pel PEN Català i l’Ajuntament de Barcelona en el marc del programa Escriptor Acollit, que promou la xarxa de ciutats refugi ICORN (International Cities of Refuge Network)─, ha estat i continua essent un referent humà i literari per a tots els catalans i un aferrissat defensor de la societat d’acollida, a la qual fa constantment aportacions intel·lectuals de gran valor.”

Estructurat en cinc grans blocs, Jo sóc l’estranger ressegueix els grans temes de la poètica de Zenia. Allò més important per a l’ésser humà és la llibertat, perquè és l’única cosa que ens fa ser éssers dignes. Som en tant que som lliures. L’amor és el llaç que tot ho lliga i enforteix, és l’element que dóna sentit a la vida. Amb la ràbia expressa el seu cansament per una lluita antiga, però malgrat el cansament no hi ha ni un bri de resignació en la seva veu i l’actitud és d’una gran determinació en la lluita, a més d’una crida als intel·lectuals per tal que denunciïn els “malvats” i “assassins” que han matat l’esperança del seu poble, com també la veu de denúncia de la religió, motiu o excusa de totes les discòrdies. Amb la revolta continua l’actitud de no doblegar-se davant tot allò que és injust i que fa mal al seu poble. El compromís de ser actiu en la lluita ho és fins a les darreres conseqüències. I acaba concloent que és per tot el que ha anat establint “que hem d’aprendre a dir no”. I arribem al darrer apartat, exili, on el poeta recupera aquest to més personal per fer-nos avinent la seva pròpia circumstància, la d’aquell que ha hagut de separar-se forçadament de la seva gent per encarar el dur camí de l’exili. Ara Zenia ens confessa que la seva vida ha agafat un to de llegenda. Per això ens diu: Jo sóc l’estranger, sobretot d’una terra on ell havia “...ofert ma joventut/ per veure un país lliure”. Però, tot i haver agafat “...el camí/ més dur i ple de ferides”, un camí fet de soledat, accepta aquest destí per aconseguir deixar un país i un món millor per a les generacions futures.

Perquè són veus valentes, generoses i irreductibles com les de Salem Zenia les que fan els països més dignes.